Amb una trajectòria professional que dia a dia suma nous projectes, Jorge Motos, ex- alumne dels nostres cursos infantils i juvenils, dedica uns minuts a contestar les nostres preguntes i recordar el seu pas per l'escola.
Començarem posant-t'ho difícil... Qui és Jorge Motos?
És molt difícil definir-se a un mateix. Sóc un xaval de 22 anys que sempre, des que va nàixer, ha volgut dedicar-se a açò.
Actor es fa o es naix?
Crec que les dos. Hi ha una part teua... Una part creativa i una sensibilitat que va amb nosaltres des de la infància. Però la formació és indispensable. És necessari un espai per a cometre errors, investigar, trobar-se i créixer. És un 50-50.
Et vares formar en les nostres aules durant huit anys. Quins records conserves d'eixa etapa en l'Escola de l’Actor?
9 anys! Va ser una etapa preciosa. La recorde molt i amb molt afecte. Em vaig rodejar d'uns companys increïbles i vaig tindre uns professors somiats. Pràcticament em vaig criar ací. Vaig entrar amb huit i vaig eixir amb 17. Vaig aprendre molt... de tot i de tots.
En 2016 vas participar en la sèrie “Centro Médico” i, des de llavors, t'hem seguit la pista en “Cuéntame com pasó”, “Mercado Central”, “La vall”, “Si fueras tú”... Diries que ets més d’audiovisual? T'has plantejat posar el teu talent també damunt d'un escenari?
És veritat que he treballat molt més en audiovisual i em sent molt còmode ací, però em muic de ganes de tornar a pujar-me a les taules. L'última vegada va ser en 2018 i va ser una experencia increïble. Tinc moltes ganes de tornar a sentir el vertigen del teatre.
En 2019 t'arriba “Lucas”, d'Álex Montoya, paper pel qual ganes la Bizanga de Plata en el Festival de Màlaga i la Tessel·la de Plata com a Millor Actor en el Festival d'Alacant... Qui és Lucas? Podies pressentir que es convertiria en algú tan important per a tu?
És molt fort. Lucas “va apareixer” en la meua vida quan encara estava en l'escola. Amb 13 anys, Anna María Martínez, a la que considere la meua fadrina en la interpretació, va portar un dia a antics alumnes a classe. Entre ells estava Javier Butler, protagonista del curt de Lucas. Recorde que eixa xarrada em va marcar molt i quan vaig tornar a casa vaig veure el curt i somiava d'interpretar-ho. L'any 2018 em va arribar el càsting per a la pel·lícula i jo en eixe moment vaig morir perquè literalment era un personatge amb què sempre havia somiat. Ha sigut el viatge de la meua vida. Vaig créixer molt en el rodatge en tots els sentits. Tot el que està passant ara m'emociona molt i em fa molt feliç. Però, encara que sone a típic, la qual cosa realment m'ha fet feliç és vore-la en el cine amb els meus companys, amb la meua família i amb els meus amics.
No volem deixar de vore’t... En quins projectes estàs treballant ara mateix?
Enguany he estat treballant en uns quants projectes en què he sigut realment feliç i que em muic de ganes de compartir.
Quin consell li donaries als jóvens intèrprets que es formen a hores d'ara en els nostres cursos infantils i juvenils?
Realment no sóc molt de donar consells perquè no tinc tant camí com per a això, però el que sempre parlem els meus amics i jo és que açò és un viatge, un joc. Som molt afortunats de tindre una vocació tan clara, així que disfrutem al màxim i posem tota la carn en el rostidor. L'escola és el lloc perfecte per a aprendre, créixer, disfrutar i conéixer.
I, finalment, què li demanes al futur?
Al futur li demane personatges i històries boniques.