Entrevista a Robert Roig

Exalumne de l'escola, actor en actiu, coordinador de l'àrea juvenil, cap d'estudis... Ens reunim amb Robert Roig per a parlar de la seua trajectòria i dels seus projectes presents i futurs. 

Ens agrada començar per allò més difícil…Qui és Robert Roig?

Doncs Robert Roig és un xic de 28 anys, criat a cavall entre la vida d'un poble de l’Horta Nord de València (Carpesa) i la dels seus barris limítrofs. De família obrera, conscienciat i orgullós de pertànyer a ella. Un xic que per les seues decisions (moltes vegades, he de dir, equivocades), va aprendre a guanyar-se i buscar-se la vida. Actualment, el que escriu estes línies és un xic agraït pel que té.  

En quin moment vas decidir que volies dedicar-te a la interpretació?

Podria dir allò de que des de xicotet volia ser actor... I seria cert! Tenint uns set o huit anys, vaig veure per primera vegada a mon pare (gran amant del teatre, assidu a la platea i als escenaris amateurs des de fa molts anys) representant un sainet amb un grup de teatre que hi havia a Benicalap. Aquell dia vaig tindre l'oportunitat d'estar com a espectador a més de vagarejar entre caixes abans i després de la representació i em va captivar. Encara que va ser anys més tard, després de diversos anys de cursos de teatre per a xiquets a Moncada amb Pepa Lluesma, quan me revaig trobar amb esta vocació. Un dels millors oficis, encara que dels més frustants…

Vas acabar els teus Estudis Professionals en l'escola en 2014 i des de llavors has treballat en teatre (La Farsería, Caterva Teatre, Teatre de L’Abast...), televisió (Els Bíters)... Quins moments destaques de tot este recorregut?

La veritat és que he tingut la sort de poder treballar des que vaig acabar els estudis en l'Escola de l'Actor amb un bon grapat d'experimentats professionals als quals dec gran part del que sé. Seria injust no recordar moment per moment. Però, per allò de no avorrir a qui llija esta entrevista, no puc estendre'm tant... Els que més recorde són aquells en què de sobte ha sonat el telèfon amb un número estrany en la pantalla i a l'altre costat de la línia ha estat Miguel Seguí, algun dels meus amics Catervos, Andrés Poveda, Raúl Lago, Gloria Guillot... i s'han acordat de mi per a oferir-me un treball o un càsting del qual ha resultat un treball.

A més d'actor, has exercit també el càrrec de coordinador de l'àrea juvenil (i, posteriorment, de cap d'estudis) en l'escola. Com has aconseguit “coordinar” eixes dos facetes?

Fent malabars de randes sobre una corda de funambulista... Ho pinte tan difícil perquè el volum de treball de què m'encarregue en l'escola és gran i cal estar atent a moltes coses, a més d'estar a càrrec del meu treball actoral fora de l'escola. Encara que sempre he tingut el suport dels meus caps, companys/es i amics/gues des del moment zero m'han ensenyat de tot i permés errar de forma humana. Infinitament agraït a totes i cada una de les persones que formen L'Escola de l'Actor per estar a cada pas dins i fora d'ella recolzant-me, ajudant-me i donant-me els millors consells.

Des de 2016 has format part del projecte “Amb el text per damunt” que organitza la Sala Carme Teatre amb l'objectiu de posar en valor, per mitjà de lectures dramatitzades, dramatúrgies valencianes de la primera mitat del segle XX. Quin aprenentatge has tret d'esta experiència? Com és treballar amb el text en la mà?

He tingut l'oportunitat de conéixer autors que mai havia llegit, treballar i aprendre amb actors i actrius que hui són compañeros/as i amigos/as, formar part de la família Carme Teatre i conéixer noves formes de fer amb Aurelio Delgado, a més treballar braç a braç amb Raúl Lago. El cicle “Amb el text per damunt”, a més de ser un suport econòmic meravellós (les coses clares), ha sigut un lloc on aprendre i jugar sense complexos ni juís. Tinc molt que agrair a eixos matins i vesprades d'assaig, a eixes funcions per a 90 o per a 2 espectadors. Una mena de projecte i de gent que ho embolica.

Treballar amb el text en la mà té el positiu de no haver de memoritzar un text, però així i tot genera la necessitat de mirar als teus compañeros/as als ulls, cosa que a vegades és una gran trampa, però ajuda a aguditzar la percepció visual i potència la intuïció en escena, ja que és com obrir les portes de la sala d'assaig la primera setmana desde la primera funció. 

En uns mesos estrenaràs en el Teatre Principal com a part del repartiment de “Júlia”, de la companyia La Dependent. Què pots comptar-nos d'este muntatge?

Doncs de moment, no molt puc comptar de Júlia. Puc dir que estic molt content de formar part d'un elenc de la companyia La Dependent, una de les mítiques del País Valencià per la seua extensa trajectòria, de posar-me en les mans de Gemma Miralles, de compartir escena amb un gran nombre d'interpretes (perquè som molts) i de xafar per primera vegada les taules del teatre Principal de València.

A més del Robert actor, hi ha alguna altra faceta artística que t'agradaria explorar com, per exemple, la direcció o l’escriptura?

Algunes incursions en el pla de l'escriptura he fet i m'agradaria aprofundir en això, tant com en la direcció o la docència professional. Tot arribarà, però primer l'un i després dos, que la vida és llarga i sobretot cal viure-la.

Quins altres projectes tens entre mans?

Tampoc puc parlar molt d'això. Alguna coseta hi ha en breus, encara que res és segur… per la qual cosa si algú que llija açò està pensant en mon per a treballar com actor... Escolta, crida'm i parlem!

Què li demanes al futur?

Que em brinde l'oportunitat de continuar creixent, aprenent i treballant... A més de la pau en el món i salut, diners i amor per als meus.



VAL
CAST VAL