Entrevisa a Adrián Romero

És tradició començar les nostres entrevistes amb la mateixa pregunta... Qui és Adrián Romero?

M'identifique com una persona senzilla i riallera amb un únic propòsit en la vida, ser feliç fent el que mes m’agrada: Interpretar. Sóc aquell xic que com molts i moltes va eixir del seu poble a la perseguint un somni i buscant el seu lloc en el món. Quan vaig arribar a València i vaig començar Art Dramàtic en l'Escola de l'Actor, un nou Adrián va ressorgir com una au fènix i per fi vaig poder trobar-me a mi mateix i vaig descobrir la meua passió i a hores d'ara la meua professió: L'art d'interpretar. Gràcies al teatre, aquell xiquet insegur i vergonyós incapaç de mantindre una conversa sense deixar de mirar a terra i que tenia por al rebuig, és ara una persona segura, feliç i capaç d'afrontar tots els reptes que la vida li propose. Lògicament encara continue tenint nervis i por cada vegada que comence un nou projecte o isc a un escenari, però crec que no hi ha artista que no ho tinga, ja que sentim verdader respecte a la nostra professió. Hi ha una frase que vaig escriure fa temps per a una obra i que m'identifica totalment: “Les persones som com un collage, trossets d'alegries, superacions, passions i de bons i roïns records” i vull continuar creixent com a persona i professional sense oblidar mai tot el que ja he aprés i d'on vinc.

L'any passat vas resultar guanyador del Premi Crisálide de l'AAPV i vas aprofitar el teu discurs per a reivindicar que el teatre infantil/musical ha de deixar d'estar considerat un “gènere menor” o “més fàcil”... T'has enfrontat moltes vegades a esta realitat?

Per desgràcia he de dir que si. La percepció que molta gent té del gènere musical i infantil és de ser quelcom fàcil de fer i que pel fet d'interpretar un codi menys naturalista en algunes ocasions, no es mereix el mateix respecte que una obra contemporània adulta. Jo tinc la sort de poder treballar en diversos gèneres, no sols l'infantil i el musical, i he de dir que tots m'han paregut iguals de complicats i he hagut d'esforçar-me de la mateixa manera. Com bé vaig dir en el meu discurs, “tot” requerix un esforç monumental i té la mateixa dificultat, siga el genere o categoria de teatre/art que siga. A algú que sempre s'ha dedicat a un genere de teatre adult, que mai a cantat, ballat i actuat al mateix temps, li va a resultar molt complicat de sobte fer un musical, de la mateixa manera que a algú que sempre ha fet obres de vers li va a paréixer complicat fer un infantil amb uns personatges portats a un altre extrem amb un codi diferent. Ningú naix amb la capacitat de poder fer-ho tot, però sí amb la capacitat d'aprendre i d'entendre, per això no cal menysprear res i és important pensar en si un/a mateix/a ho podria fer o està disposat/da a fer-ho. Hem de començar a valorar tots els treballs per igual i deixar d'escoltar els típics comentaris de “Seguixes en l'infantilet musical eixe o ara estes en quelcom ja mejor?” o “a vore si et veig en una obra de veritat”.                                        

“El Viaje de Greta”, “Alicia en el musical de las maravillas”, “Aladín, un musical genial”… En quin moment de la teua formació vas decidir que t'agradava tant donar la nota?

Vaig créixer veient musicals a totes hores. Encara no sabia parlar i ja em quedava embadalit mirant i escoltant eixes pelis de Disney que ma mare em regalava i tanta il·lusió em feien. Em fascina veure eixes històries comptades a través de les melodies, però mai vaig imaginar que podria dedicar-me en un futur a això. Mai he considerat que tinga una gran veu, però he treballat molt i continue treballant en això donant classes de cant i entrenant cada dia per a arribar a nous reptes vocals i continuar creixent com a cantant i actor. Cada vegada que faig un musical faig realitat el son d'eixe xiquet menut i em sent dins d'eixes pel·lícules que em feien somiar.

Portes anys encarnant a un dels Bíters en A Punt junt amb altres membres de la família ESAC (Rebeca Artal, Robert Roig...) Què ha suposat este personatge per a tu? Com ha sigut treballar amb companys que també han passat per l'escola però amb el que no vas arribar a coincidir?

RAM per a mi ha sigut un regal en moltes sentits. Gràcies a Els Bíters i al meu personatge he crescut moltíssim com a actor i he aprés a treballar millor en l'àmbit de l'audiovisual. Arran de la sèrie m'han pogut conéixer més com a professional i m'han brindat noves oportunitats de treball. Sempre estaré agraït a “HV Produccions” i a “Albena Produccions” per la gran oportunitat.

Treballar amb els meus companys/es ha sigut tot un honor! No som de les mateixes promocions però sí que ens coneixíem ja que en l’Escola de l'Actor tots som una gran família. Crec que no haguera sigut el mateix sense ells/es, hem rigut sense parar, patit i el més important ens hem recolzat en tot moment. Tenim un vincul tan especial que només amb una mirada sabíem que estava pensant l’altre/a i això es transmetia a l'altre costat de la pantalla. Els Bíters és una gran sèrie i crec que gràcies al meravellós elenc que hem format ha crescut encara més el producte i per això portem 3 temporades meravelloses.

Et tenim controlat en xarxes socials i recentment has fet pública la teua participació en “Després de tu”, una nova sèrie d'Albena Produccions en què compartixes pantalla amb Cristina Plazas, Sergio Caballero, Verónica Andres... Què ens pots contar d'este projecte?

Ha sigut tot un luxe poder compartir escenes amb estes tres bèsties de la interpretació. Interprete a Noa, un personatge de repartiment el qual eixirà en diversos capítols i que per a mi ha sigut un plaer interpretar. He disfrutat cada seqüència i cada moment del rodatge i he intentat aprendre durant el procés dels millors. No puc comptar res més de moment, només dir que la sèrie és meravellosa, feta amb molt amor, treball i amb un equip darrere i davant de les cambres impressionant. No vos la podeu perdre!

No ets nou en açò de l’audiovisual... Hemos pogut vore't en “Veneno”, en “The invocation of Enver Simaku” i diverses campanyes publicitàries importants… Amb tant de teatre a les teues esquenes, quines virtuts i quins defectes li trobes a posar-te davant d'una càmera?

Són dos coses molt diferents en la manera d'execució però amb un mateix fi: Entretindre i arribar a les persones. A mi m'encanta l’audiovisual. Em sent molt còmode davant d'una càmera. És veritat que haver de parar cada vegada i repetir moltes vegades les seqüències, a vegades fa que siga un procés molt lent i amb més dificultat a l'hora de no perdre la concentració i el sentiment que ha de tindre el personatge. Però també pots jugar amb els plans, tindre la llibertat de repetir si t'equivoques i que amb l'ajuda de tot l'equip es pot aconseguir un treball perfecte. El teatre és més emocionant ja que només tens el moment i el lloc per a donar-ho tot sense segones oportunitats i encara que parega mentida tot eixe nervi fa que ho visques amb una intensitat preciosa i única en cada funció. En definitiva, amo les dos coses per igual i vull poder reviure eixes virtuts i eixos defectes davant de la cambra i en el teatre.

En 2009 vas acabar els teus estudis en l’escola. En què ha canviat la teua visió de la professió?

Quan comences la carrera penses que tindràs totes les oportunitats en la palma de a teua mà. Que acabaràs i començaràs a treballar en grans obres i en grans projectes. Però eixa no és la realitat en absolut. En l'escola estàs rodejat de professors/es que et donen les eines necessàries per a saber els passos bàsics d'un actor/actriu i mentres aprens totes eixes coses estàs en una bambolla de seguretat. Ara bé, a l'eixir, eixes einess no servixen de res si tu mateix no ixes a buscar oportunitats, comences a fer càstings i et prepares mentalment al “no” que en esta professió esta sempre tan present. Hi ha mesos que no tens res i panses amb 300 euros el mes, has de lluitar pel teu drets tots els dies, aguantar mil moments incòmodes, tot això ho aprens quan ixes d'eixa bambolla i et llances al món real. Quan ixes de l'escola entens el que realment és esta professió i que és molt bonica però molt molt complicada i sacrificada.

On podem tornar a vore’t?

Actualment estic 3 mesos en la Sala Off de València amb “El viatge de Greta” fins al 23 de gener. També estos mesos sóc el presentador de la nova campanya d'À Punt “La veu de tots” estic recorrent la Comunitat València fent este concurs. Temporalment he hagut de deixar de fer “Aladín, un musical genial” i “Alicia en el musical de les maravillas” per a poder estar en la Sala Off els pròxims mesos, però després espere tornar a Trencadis Produccions. I estic en procés de noves coses que encara no es poden fer públiques. Vos aniré informant en les xarxes: (Instagram: romeroadrian87, Facebook: Adrian Romero Peris, Twitter: adrianromerovlc).

Què li demanes al futur?

Poder continuar vivint d'esta professió, amb nous projectes de tv internacionals, noves obres teatrals, musicals i infantils. I no pararé fins aconseguir més sèries i el meu propi programa en À Punt. 



VAL
CAST VAL